Paula Garcia, 3r Premi Sambori 2013

L'alumna de Batxillerat del nostre institut Paula Garcia Solís ha guanyat el 3r premi Sambori 2013 per Batxillerat i cicles formatius. 

L'enhorabona. Moltes felicitats.

Podeu veure els premis en aquest enllaç (al capdavall de tot del web):

3r premi
L’últim drapaire de Paula García Solís
De l’Institut Joan Oró de Martorell
L'últim drapaire és el retrat d'un personatge que transcendeix la nostàlgia que l'inspira gràcies a la història que destrueixen els anys. El seu tremp i la seva volada s'originen en un llenguatge que s'adreça a la imaginació sensual del lector.

L’últim drapaire

Acaba d’arribar al poble. Les seves mans tremoloses, plenes de ferides de l’ahir, estiren amb una inesgotable ànsia el seu carretó ple de rampoines, draps vells i antics i bruts records. El seu vell i trencat davantal li dona un aspecte miserable, però el seu cabell és daurat i arrissat , com el dels àngels.

L’obscuritat i el silenci, necessaris per nodrir l’ànima s’apoderen de l’espai. La gent del poble encara dorm. A l’era esperen el blat, l’ordi i un vell i cansat tractor.

Mira al seu voltant una vegada i una altra. Tantes vegades passant pels mateixos carrers empedrats. Tants detalls, sensacions i vides, darrere les finestres, encara per descobrir. Es queda immers en aquell paisatge. Pensa en tota la gent que ha conegut i que encara avui ha de conèixer.

Milers d’històries s’amaguen i omplen, de gom a gom, el seu antic carretó:un vestit de novia, encara per estrenar; una capsa de música, color porpra, amb la nina rovellada pel pas dels anys i el desamor. Esbossos d’un retrat amb pinzellades d’imatges, ara inertes...No sap quina hora és. El temps ha anat passant i els secrets d’aquests records, en la foscor, l’han captivat.

La llum va filtrant-se entre els vidres bruts... tèrbola, boirosa. L’aire fa olor de terra mullada. La pluja ha banyat les cases d’argila i pedra. El blat mullat espera a l’era, el sol que l’escalfa. Apaga la seva espelma... desperta la matinada.

Pels vells carrers del poble va caminant serè, amb un somriure als llavis, gran i innocent. Ha tornat el drapaire.

-El drapaire, el drapaire... n’és aquí el drapaire!

Crida la quitxalla, des de les finestres acabades d’obrir-se al vent. Quan el drapaire sent els crits dels nens es treu de la butxaca la seva i única companya, des de fa molt temps.

La seva estimada companya xiula una antiga tonada, mentre puja el carrer major; el que arriba, de ben segur, a la plaça. L’aire l’apropa les olors i les aromes de les llars de focs acabades d’encendre per escalfar l’esmorçar.

Al llarg del dia, la gent del poble deixa la seva labor per apropar-se a fer-li una visita. L’antic i vell carretó resta estàtic al centre de la plaça. El drapaire guarnit amb les seves millors gales, ofereix a més de les seves andròmines, un cor obert amb qui poder compartir històries quotidianes. De mirada blava amb una llum gairebé invisible, el drapaire és portador d’un llenguatge que diu allò que ningú altre és capaç de dir, de transmetre.

La Joana, abandonada fa anys per un nuvi davant l’altar major de l’església del poble, s’apropa al drapaire amb un gest entre encuriosit i de misteri. Havien passat ja molts anys, els ulls de la Joana tornaven a brillar radiants. El drapaire l’ofereix l’aixovar i el vestit de núvia, encara per estrenar, que portava al fons del seu carretó, feia anys. Ella, amb una brillantor d’il·lusió amb tints de por a la mirada, l’agafa...

Carrer avall corre una nena, es para davant el carretó, somriu al drapaire, li llança un petó i se’n va. .Aquell somriure, infantil i tendre l’ha fet perdre la noció del temps. Al drapaire, a casa seva , fa temps que ningú l’espera.

El campanar, no molt lluny, toca les vuit del vespre. El dia ha començat a morir lentament, molt lentament. Les finestres de les cases del poble comencen a tancar-se. L’aire fa figures amb el fum de les xemeneies, ja enceses.

El vell drapaire comença a empènyer el seu carretó carrer major avall... Així era la seva vida, un dia darrere altre. Demà l’espera un altre poble,qualsevol,amb finestres obertes de bat a bat i noves vides i històries per recordar. Els seus records... la vida d’aquest vell drapaire.