ESTEM
A LA INTEMPÈRIE
Corren les nostres vides com
dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els
mateixos cels.
Màrius Torres,
“Cançó a Mahalta”
Si
ens envileix el temps
i
el brut destí, com un gràvid pes mort,
refrena
aquell vol meu,
aquella
joventut que compartírem,
si
sents desmesurat
el
batec del meu viure
i
no et retrobes en el meu espill
o
no t'hi veus ben bé quan mirem junts,
si
el nostre doble pas
no
pot més contenir a la teua mida
el
món i tot allò que fórem
-ai,
tanta llum cap a la llum brollada!-,
si
ara en l'aire les ales són de plom
i
no poden ja omplir les hores buides
perquè
els nostres vells jocs
s'han
tornat aparells, costum i cendra,
haurem
de reinventar-nos un altre colp,
encara
que sapiguem que demà els dos
vindrem
a caure en el mateix.
Francesc Bernàcer, El pes de les ales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada