PEL
CAMÍ DELS MESOS DE L'ANY (fragment)
Entre
ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és
viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no
sojornar definitivament enlloc i fer de caminant. Tinc un amic, el
poeta, per si, cansat de l'excés de solitud i de silenci, em cal un
dia refer l'interromput però mai no oblidat diàleg i reparar les
forces sobre un noble cor. Parteixo, doncs, altra vegada i novament
em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars
beneïts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus
somnis! Juliol, Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui,
com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre
de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop
sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les
branques de foc verd. Sabré encara trobar el sender fins al cristall
que serpenteja pel fons inextrincable? Pel relisser que baixa des del
trencat fins a la bocana del gorg, l'estiu, a poc a poc, es despenja.
Lianes, selva de goig, quietuds meves!
JOAN
VINYOLI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada