diumenge, 6 d’abril del 2014
per Sant Jordi... PASSALLIBRES!
Etiquetes de comentaris:
funcionament de la biblioteca,
plaer de la lectura,
Sant Jordi
dijous, 27 de març del 2014
Calaix desastre: Salvat-Papasseit
RES
NO ES MESQUÍ
A
Josep Obiols
Res
no és mesquí
ni
cap hora és isarda,
ni
és fosca la ventura de la nit.
I
la rosada és clara
que
el sol surt i s'ullprèn
i
té delit del bany:
que
s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res
no és mesquí,
i
tot ric com el vi i la galta colrada.
I
l'onada del mar sempre riu,
Primavera
d'hivern - Primavera d'istiu.
I
tot és Primavera:
i
tota fulla verda eternament.
Res
no és mesquí,
perquè
els dies no passen;
i
no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I
si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè
per tornar a néixer necessiteu morir.
I
no som mai un plor
sinó
un somriure fi
que
es dispersa com grills de taronja.
Res
no és mesquí,
perquè
la cançó canta en cada bri de cosa.
-
Avui, demà i ahir
s'esfullarà
una rosa:
i
a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan
Salvat-Papasseit
divendres, 21 de març del 2014
Avui és el dia mundial de la poesia
Etiquetes de comentaris:
actualitat literària,
funcionament de la biblioteca,
plaer de la lectura
dijous, 20 de març del 2014
Calaix desastre: Pablo Neruda
POEMA
15
Me
gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde
lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran
volado
y parece que un beso te cerrara la boca.
Como
todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas,
llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y
te pareces a la palabra melancolía.
Me gustas cuando callas
y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en
arrullo.
Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:
déjame
que me calle con el silencio tuyo.
Déjame que te hable
también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un
anillo.
Eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio
es de estrella, tan lejano y sencillo.
Me gustas cuando
callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si
hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y
estoy alegre, alegre de que no sea cierto.
Pablo
Neruda
dilluns, 3 de març del 2014
Convocatòria premis Sant Jordi 2014
DEPARTAMENT DE CATALÀ:
DEPARTAMENT DE CASTELLÀ I CLÀSSIQUES:
DEPARTAMENT D'ANGLÈS:
Participació obligatòria per a l’alumnat de l´ESO i Primer de Batxillerat.
Creació d'una composició literària:
1r ESO: poesia sobre les fruites i les estacions de l’any. Individual.
2n ESO: poesia sobre personatges literaris. Individual.
3r ESO: poesia sobre disciplines artístiques (música, pintura...) i tecnològiques. Individual.
4t ESO: poesia de temàtica i mètrica lliures. Individual.
1r Batxillerat: poesia de temàtica i mètrica lliures. Individual.
Els textos han de ser originals i inèdits, han d'anar encapçalats pel títol i es valorarà la qualitat literària i la presentació. Les composicions, que hauran d'ésser d'un mínim de 15 versos, es realitzaran a ordinador i tipus de lletra Arial cos 12.
Data de lliurament: 24 de març
Hi haurà 2 premis per cada curs.
DEPARTAMENT DE CASTELLÀ I CLÀSSIQUES:
DEPARTAMENT D'ANGLÈS:
dilluns, 27 de gener del 2014
Nova monitora de biblioteca i represa del servei de préstec
a partir de dilluns 3 de febrer
NOVA MONITORA DE BIBLIOTECA
I REPRENEM EL
SERVEI DE PRÉSTEC
(de 16h a 18h cada dia)
dijous, 23 de gener del 2014
Calaix desastre: Gabriel Ferrater
A
L'INREVÉS
Ho
diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica
d'agost, els peus d'un noi
caragolats
al fil del trampolí,
l'agut
salt de llebrer que fa l'aroma
dels
lilàs a l'abril, la paciència
de
l'aranya que escriu la seva fam,
el
cos amb quatre cames i dos caps
en
un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent
com un arquet de violí,
el
blau i l'or de les nenes en bici,
la
set dramàtica del gos, el tall
dels
fars de camió en la matinada
pútrida
del mercat, els braços fins.
Diré
el que em fuig. No diré res de mi.
GABRIEL
FERRATER
dijous, 16 de gener del 2014
Calaix desastre: Juan Gelman
EL
JUEGO EN QUE ANDAMOS
Si me dieran a elegir, yo elegiría
esta salud de saber que estamos muy enfermos,
esta dicha de andar tan infelices.
Si me dieran a elegir, yo elegiría
esta inocencia de no ser un inocente,
esta pureza en que ando por impuro.
Si
me dieran a elegir, yo elegiría
este amor con que odio,
esta esperanza que come panes desesperados.
este amor con que odio,
esta esperanza que come panes desesperados.
Aquí
pasa, señores,
que me juego la muerte.
que me juego la muerte.
JUAN GELMAN, El
juego en que andamos (1959)
dimarts, 7 de gener del 2014
Albert Villaró guanya el 46è premi Josep Pla amb 'Els ambaixadors'
Albert Villaró ha guanyat el 46è premi Josep Pla amb Els ambaixadors. Copiem la notícia del diari Ara:
[http://www.ara.cat/llegim/Albert_Villaro-Premi_Josep_Pla_2014_0_1061294020.html]
Albert Villaró guanya el 46è premi Josep Pla amb 'Els ambaixadors'
L'autor es pregunta què hauria passat si els Fets d'Octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç diferent i barreja personatges històrics i de ficció en una història d'espionatge
El llibre guanyador del 46è premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros és 'Els ambaixadors', d'Albert Villaró. La premissa del llibre va sorgir quan l'autor es va preguntar què hauria passat si els Fets d'Octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç diferent. El 6 d'octubre, el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, i l'anunci acabava hores després amb l'empresonament del Govern i la suspensió de l'Estatut de Núria. La història que proposa Villaró arrenca uns anys més tard, amb un agent que treballa per a la xarxa d'espies catalana. Igual que ha fet en anteriors ocasions, l'escriptor nascut a la Seu d'Urgell al 1964 planteja una història d'espionatge i intriga, però aquesta vegada barreja personatges històrics i ficticis amb voluntat de tenir el lector enganxat a un seguit de peripècies emmarcades en el context geopolític europeu de la dècada dels 40. La segona part transcorre el 1949, en una república catalana independent que s'està recuperant de la invasió alemanya. "Tota la novel·la és com una gran broma perquè està tenyida d'una necessària ironia", ha dit l'autor quan ha recollit el guardó.
Creat l’any 1968, el premi Josep Pla ha anat a parar a les mans d’escriptors com Terenci Moix, Carme Riera, Miquel de Palol, Josep Piera, Jordi Coca, Eva Piquer i Valentí Puig. El guardó té molta presència, i els llibres guanyadors són dels més sol·licitats per Sant Jordi. Ha passat darrerament amb 'Egosurfing', de Llucia Ramis, 'Quan érem feliços', de Rafel Nadal i 'Una família exemplar', de Genís Sinca.
dijous, 5 de desembre del 2013
Calaix desastre: Joana Raspall
'Endavant!'
Respira
fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un
cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no
es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja
fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap
d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de
qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla
ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si
creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com
la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana
Raspall, Ales
i camins, 1991
dimarts, 3 de desembre del 2013
Premis Sambori 2014
Els alumnes del nostre institut tornaran a participar aquest curs en els Premis Sambori organitzats per Òmnium Cultural. Cal recordar que l'any passat l'institut va obtenir un 3r premi en la categoria de Batxillerat i Cicles Formatius.
Trobareu les bases del concurs aquí.
Animeu-vos a participar-hi!
El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als centres educatius de tots els Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.
La data límit perquè cada centri lliuri els seus treballs és el 4 de febrer del 2014. Par participar-hi només cal que llegiu atentament les bases dels premis, i us animeu treballar una redacció a la classe. Escolliu un màxim de tres treballs per a cada categoria i feu arribar tres còpies de cada treball seleccionat a la seu d’Òmnium més propera al vostre centre, juntament amb la butlleta de participació.
dijous, 28 de novembre del 2013
Calaix desastre: Doris Lessing
Fragments
del text de la conferència preparada per DORIS LESSING —guanyadora
del Premi Nobel de Literatura 2007— per a la cerimònia de
lliurament d’aquest premi.
Hace
poco tiempo, incluso las personas menos instruidas respetaban el
aprendizaje, la educación y otorgaban reconocimiento a nuestras
grandes obras literarias. Por supuesto, todos sabemos que durante el
transcurso de esa feliz etapa, muchas personas simulaban leer,
simulaban respeto por el aprendizaje, pero existen pruebas de que los
trabajadores y las trabajadoras anhelaban tener libros y ello se
evidencia en la creación de bibliotecas, institutos y universidades
obreras durante los siglos XVIII y XIX.
(...)
La
lectura, los libros solían formar parte de la educación general.
(...)
Las
personas mayores, cuando hablan con los jóvenes, deben tener en
cuenta el papel fundamental que desempeñaba la lectura para la
educación porque los jóvenes saben mucho menos. Y si los niños no
saben leer, es porque nunca han leído.
Todos
conocemos esta triste historia.
Pero
no conocemos su final.
(...)
Pertenezco
a una pequeña organización que se fundó con el propósito de
abastecer de libros a las aldeas. Había un grupo de personas que por
motivos diferentes había recorrido todas las zonas rurales del
territorio de Zimbabwe. Nos informaron que en las aldeas, a
diferencia de la opinión generalizada, viven muchísimas personas
inteligentes, maestros jubilados, maestros con licencia, niños de
vacaciones, ancianos. Yo misma solventé una pequeña encuesta para
averiguar las preferencias de los lectores y descubrí que los
resultados eran similares a los que arrojaba una encuesta sueca, cuya
existencia desconocía hasta ese momento. Esas personas querían leer
aquello que quieren leer los europeos, al menos quienes leen: novelas
de todas clases, ciencia ficción, poesía, historias de detectives,
obras dramáticas, Shakespeare y los libros de autoenseñanza —cómo
abrir una cuenta bancaria, por ejemplo—, aparecían al final de la
lista. Mencionaban las obras completas de Shakespeare: conocían el
nombre.
(...)
La
escritura, los escritores, no provienen de casas sin libros.
Para
escribir, para crear literatura, debe existir una estrecha relación
con las bibliotecas, con los libros, con la Tradición.
(...)
A
los escritores se les suele preguntar: ¿Cómo escribes? ¿Con un
procesador de texto? ¿Con máquina de escribir eléctrica? ¿Con
pluma de ganso? ¿Con caracteres caligráficos? Sin embargo, la
pregunta fundamental es: "¿Has encontrado un espacio, ese
espacio vacío, que debe rodearte cuando escribes?". A ese
espacio, que es una forma de escuchar, de prestar atención, llegarán
las palabras, las palabras que pronunciarán tus personajes, las
ideas: la inspiración.
Si
un determinado escritor no logra encontrar este espacio, entonces los
poemas y los cuentos podrían nacer muertos.
(...)
Somos
testigos de esa inagotable hambre de educación que impera en África,
en cualquier lugar del Tercer Mundo o como sea que llamemos a esas
partes del mundo donde los padres aspiran a que sus hijos tengan
acceso a una educación que los saque de la pobreza, a los beneficios
de la educación.
Nuestra
educación que tan amenazada se encuentra en esta época.
(...)
Estamos
hastiados en nuestro mundo, en nuestro mundo amenazado. Tenemos
talento para la ironía e incluso para el cinismo. Apenas si
utilizamos ciertas palabras e ideas, debido al desgaste que
experimentan. Pero tal vez queramos recuperar algunas palabras que
han perdido su potencialidad.
Tenemos
un yacimiento —un tesoro— de literatura que se remonta a los
egipcios, a los griegos, a los romanos. Todo está allí, esta
abundancia de literatura por descubrir una y otra vez para quien
tenga la suerte de encontrarla. Un tesoro. Supongamos que no
existiera. Qué empobrecidos, qué vacíos estaríamos.
Poseemos
una herencia de idiomas, poemas, cuentos, relatos que jamás se
agotará. Podemos disponer de ella, siempre.
Tenemos
un legado de cuentos, relatos de los antiguos narradores, algunos
cuyos nombres conocemos y otros no. Los narradores retroceden más y
más en el tiempo hasta un claro del bosque donde arde una enorme
hoguera y los antiguos chamanes bailan y cantan, porque nuestro
patrimonio de cuentos se originó en el fuego, la magia, el mundo de
los espíritus. Y es allí donde permanece, hasta el presente.
Si
consultamos a algún narrador moderno, nos dirá que siempre existe
un momento de contacto con el fuego, con aquello que nos gusta llamar
inspiración y que se remonta al pasado remoto hasta el origen de
nuestra raza, al fuego, al hielo y a los fuertes vientos que nos
dieron forma y que conformaron nuestro mundo.
El
narrador vive dentro de todos nosotros. El creador de historias
siempre va con nosotros. Supongamos que nuestro mundo padeciera una
guerra, los horrores que todos podemos imaginar con facilidad.
Supongamos que las inundaciones anegaran nuestras ciudades, que el
nivel de los mares se elevara…, el narrador sobrevivirá, porque
nuestra imaginación nos determina, nos sustenta, nos crea: para bien
o para mal y para siempre. Nuestros cuentos, el narrador, nos
recrearán cuando estemos desgarrados, heridos, e incluso destruidos.
El narrador, el creador de sueños, el inventor de mitos es nuestro
fénix, nuestra mejor expresión, cuando nuestra creatividad alcanza
su punto máximo.
DORIS LESSING
dijous, 14 de novembre del 2013
Calaix desastre: Francesc Bernàcer
ESTEM
A LA INTEMPÈRIE
Corren les nostres vides com
dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els
mateixos cels.
Màrius Torres,
“Cançó a Mahalta”
Si
ens envileix el temps
i
el brut destí, com un gràvid pes mort,
refrena
aquell vol meu,
aquella
joventut que compartírem,
si
sents desmesurat
el
batec del meu viure
i
no et retrobes en el meu espill
o
no t'hi veus ben bé quan mirem junts,
si
el nostre doble pas
no
pot més contenir a la teua mida
el
món i tot allò que fórem
-ai,
tanta llum cap a la llum brollada!-,
si
ara en l'aire les ales són de plom
i
no poden ja omplir les hores buides
perquè
els nostres vells jocs
s'han
tornat aparells, costum i cendra,
haurem
de reinventar-nos un altre colp,
encara
que sapiguem que demà els dos
vindrem
a caure en el mateix.
Francesc Bernàcer, El pes de les ales
dijous, 7 de novembre del 2013
Calaix desastre: Joan Vinyoli
PEL
CAMÍ DELS MESOS DE L'ANY (fragment)
Entre
ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és
viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no
sojornar definitivament enlloc i fer de caminant. Tinc un amic, el
poeta, per si, cansat de l'excés de solitud i de silenci, em cal un
dia refer l'interromput però mai no oblidat diàleg i reparar les
forces sobre un noble cor. Parteixo, doncs, altra vegada i novament
em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars
beneïts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus
somnis! Juliol, Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui,
com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre
de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop
sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les
branques de foc verd. Sabré encara trobar el sender fins al cristall
que serpenteja pel fons inextrincable? Pel relisser que baixa des del
trencat fins a la bocana del gorg, l'estiu, a poc a poc, es despenja.
Lianes, selva de goig, quietuds meves!
JOAN
VINYOLI
dijous, 31 d’octubre del 2013
Calaix desastre: Joan Margarit
GAROTA
Sota l'aigua
poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre,
ni perles, la bellesa no m'importa:
sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però, a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca: la seguretat.
ancoro la cuirassa. No faig nacre,
ni perles, la bellesa no m'importa:
sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però, a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca: la seguretat.
Joan
Margarit
dimarts, 22 d’octubre del 2013
Calaix desastre: Borges
De los diversos instrumentos inventados por el hombre, el
más asombroso es el libro; todos los demás son extensiones de su cuerpo… Sólo
el libro es una extensión de la imaginación y la memoria.
Jorge Luis
Borges
dimecres, 18 de setembre del 2013
L'illa dels llibres
L’illa dels llibres és un espai dedicat a la literatura i al món dels llibres. Creat al mes de novembre de l’any 2006, L’illa dels llibres ofereix als seus lectors, informacions sobre novetats editorials, entrevistes, notícies, enquestes….
L’illa dels llibres vol ser també un punt de trobada de lectors, escriptors, editorials i a tothom que gaudeixi de la lectura.
El bloc de L’illa dels llibres ha estat guardonat amb el Premi Blocs Catalunya, al millor bloc de literatura en català i Premi Lletra de la UOC, 2010.
Ara L’illa dels llibres s’ha convertit en un portal-web dedicat a la literatura.
L’illa dels llibres vol acostar la literatura als visitants que arriben a l’illa amb actualitzacions diàries.
dilluns, 16 de setembre del 2013
divendres, 21 de juny del 2013
La primavera a Pequín, Un dietari’ de Francesc Parcerisas, premi Llibreter 2013
El poeta, traductor i crític literari Francesc Parcerisas ha rebut el premi Llibreter en la categoria de literatura catalana.
El jurat del premi ha destacat de l’obra “l’alt contingut literari de l’obra així com la barreja de gèneres i estils” i també “l’habilitat per acostar-se de forma intuïtiva als contrastos de la societat xinesa des d’una observació quotidiana i reflexiva”.
Escrit durant una estada de l’autor a Pequín al 2011, “La primavera a Pequín. Un dietari” (Quaderns Crema, 2013) recull “els apunts d’algú que se sent empetitit pel desconeixement monumental d’una cultura que, en molts punts, afronta el món de maneres prou diferents de les nostres”, com diu el mateix escriptor al pròleg on també deixa clar que no és “ben bé un llibre sobre la Xina, sinó un llibre d’observacions i reflexions de qui es troba envoltat per una realitat nova i de qui contempla un món prou diferent d’aquell a què està acostumat”.
Són reflexions anecdòtiques o profundes fetes des d’una finestra o mentre passeja per la ciutat i que de vegades associa “amb antics records personals”.
Parcerisas, afegeix al llibre dos ingredients més que busquen el contrapunt: un de “líric”, en forma d’una mostra de poemes xinesos traduïts que volen ser “un homenatge lliure a una literatura tan antiga com enlluernadora”; i un altre “d’oníric”, a partir de la transcripció dels somnis “autèntics” de l’escriptor durant el viatge, anotats a hores intempestives, immediatament després d’haver-los tingut.
Francesc Parcerisas (Begues, 1944) és poeta, traductor i crític literari, membre destacat de la generació literària dels 70, té una amplia trajectòria poètica amb títols com “Homes que es banyen” (1966), “L’edat d’or” (1983) , “ Focs d’octubre” (1992) , “Natura morta amb nens” (2000 ) i “ Dos dies més de sud” (2006) .
dijous, 23 de maig del 2013
Paula Garcia, 3r Premi Sambori 2013
L'alumna de Batxillerat del nostre institut Paula Garcia Solís ha guanyat el 3r premi Sambori 2013 per Batxillerat i cicles formatius.
L'enhorabona. Moltes felicitats.
Podeu veure els premis en aquest enllaç (al capdavall de tot del web):
3r premi
L’últim drapaire de Paula García Solís
De l’Institut Joan Oró de Martorell
L'últim drapaire és el retrat d'un personatge que transcendeix la nostàlgia que l'inspira gràcies a la història que destrueixen els anys. El seu tremp i la seva volada s'originen en un llenguatge que s'adreça a la imaginació sensual del lector.
L’últim
drapaire
Acaba d’arribar al poble.
Les seves mans tremoloses, plenes de ferides de l’ahir, estiren amb
una inesgotable ànsia el seu carretó ple de rampoines, draps vells
i antics i bruts records. El seu vell i trencat davantal li dona un
aspecte miserable, però el seu cabell és daurat i arrissat , com el
dels àngels.
L’obscuritat i el silenci,
necessaris per nodrir l’ànima s’apoderen de l’espai. La gent
del poble encara dorm. A l’era esperen el blat, l’ordi i un vell
i cansat tractor.
Mira al seu voltant una vegada
i una altra. Tantes vegades passant pels mateixos carrers empedrats.
Tants detalls, sensacions i vides, darrere les finestres, encara per
descobrir. Es queda immers en aquell paisatge. Pensa en tota la gent
que ha conegut i que encara avui ha de conèixer.
Milers d’històries
s’amaguen i omplen, de gom a gom, el seu antic carretó:un vestit
de novia, encara per estrenar; una capsa de música, color porpra,
amb la nina rovellada pel pas dels anys i el desamor. Esbossos d’un
retrat amb pinzellades d’imatges, ara inertes...No sap quina hora
és. El temps ha anat passant i els secrets d’aquests records, en
la foscor, l’han captivat.
La llum va filtrant-se entre
els vidres bruts... tèrbola, boirosa. L’aire fa olor de terra
mullada. La pluja ha banyat les cases d’argila i pedra. El blat
mullat espera a l’era, el sol que l’escalfa. Apaga la seva
espelma... desperta la matinada.
Pels vells carrers del poble
va caminant serè, amb un somriure als llavis, gran i innocent. Ha
tornat el drapaire.
-El drapaire, el drapaire...
n’és aquí el drapaire!
Crida la quitxalla, des de les
finestres acabades d’obrir-se al vent. Quan el drapaire sent els
crits dels nens es treu de la butxaca la seva i única companya, des
de fa molt temps.
La seva estimada companya
xiula una antiga tonada, mentre puja el carrer major; el que arriba,
de ben segur, a la plaça. L’aire l’apropa les olors i les aromes
de les llars de focs acabades d’encendre per escalfar l’esmorçar.
Al llarg del dia, la gent del
poble deixa la seva labor per apropar-se a fer-li una visita. L’antic
i vell carretó resta estàtic al centre de la plaça. El drapaire
guarnit amb les seves millors gales, ofereix a més de les seves
andròmines, un cor obert amb qui poder compartir històries
quotidianes. De mirada blava amb una llum gairebé invisible, el
drapaire és portador d’un llenguatge que diu allò que ningú
altre és capaç de dir, de transmetre.
La Joana, abandonada fa anys
per un nuvi davant l’altar major de l’església del poble,
s’apropa al drapaire amb un gest entre encuriosit i de misteri.
Havien passat ja molts anys, els ulls de la Joana tornaven a brillar
radiants. El drapaire l’ofereix l’aixovar i el vestit de núvia,
encara per estrenar, que portava al fons del seu carretó, feia anys.
Ella, amb una brillantor d’il·lusió amb tints de por a la mirada,
l’agafa...
Carrer avall corre una nena,
es para davant el carretó, somriu al drapaire, li llança un petó i
se’n va. .Aquell somriure, infantil i tendre l’ha fet perdre la
noció del temps. Al drapaire, a casa seva , fa temps que ningú
l’espera.
El campanar, no molt lluny,
toca les vuit del vespre. El dia ha començat a morir lentament, molt
lentament. Les finestres de les cases del poble comencen a tancar-se.
L’aire fa figures amb el fum de les xemeneies, ja enceses.
El vell drapaire comença a
empènyer el seu carretó carrer major avall... Així era la seva
vida, un dia darrere altre. Demà l’espera un altre
poble,qualsevol,amb finestres obertes de bat a bat i noves vides i
històries per recordar. Els seus records... la vida d’aquest vell
drapaire.
dijous, 9 de maig del 2013
Premis Sant Jordi 2013 de Castellà
1r ESO:
1r Premi
SI YO FUERA LA ARENA DE LA PLAYA - Aina Rascao Roca (1r B)
Si yo fuera la arena de la playa, las olas de la playa me bañarían y me harían cosquillas conlas cuales no podré parar de reír.
Si yo fuera la arena de la playa, miraría cuantos peces hay en el mar, felices con sus familias o pobres pequeñitos sin padres que me darían tristeza en mi corazón.
Si yo fuese la arena del mar, el viento me llevaría y me divertiría mucho visitar todos los lugares del mundo, descubrir nuevos sitios para estar tranquila como una isla. Si yo fuera la arena de la mar.
2n Premi
SI YO FUERA - Génesis Carolina Romero Peña (1r C)
Si yo fuera una máquina del tiempo, volvería al pasado para arreglar todo lo malo, volvería a vivir los tiempos buenos y arreglaría los malos, para tener siempre un bonito pasado lleno de alegría, amor y pasión y no lleno de amargura, dolor y sufrimiento y desamor, tenerte en el presente y en el futuro.
Irías al futuro para ver si cometo algo malo y podría tenerte a mi lado noche y día. Porque teniendo la máquina del tiempo bien feliz que sería, sería la persona más santa y lista, sin ningún error cometido.
Si fuera la máquina del tiempo a la gente ayudaría y los malos recuerdos borraría, la gente no me creería pero ellos viendo que soy feliz, también querrían que sus malos recuerdos borrara y cambira por alegría. A los niños que lo pasan mal les ayudaría para que sientan felicidad y vean que siendo como eres y caeptándote por lo que eres, eres eternamente feliz.
2n d’ESO
1r Premi
LOS SUEÑOS DE TODOS - Alba de Haro López (2n A)
-Mi sueño es decubrir mundo, llegar a un gran campo de girasoles donde poder descansar en paz y ser feliz.- Dijo la mariposa.
- El mío es estarme quieto, dejar al mundo en paz, sobre todo a esa pequeña mariposa a la que me comido y que no puede llegar al campo.-Dijo la lagartija.
- Mi sueño es poder cazar a esta lagartija, y convertirme en un hombre valiente para mi novia.-Dijo el novio.
- Pues el mío es vivir feliz, soñar cada momento como algo grande y romper con este chico adicto a los bichos. – Dijo la novia.
- Y el mío es no estar presente en la ruptura y tener que soportar vuestros llantos, como siempre.-Dijo el teléfono.
2n Premi
LO INEXPLICABLE - Cristian Quintana Expósito (2n C)
En una noche oscura y fría, de la tierra salió algo que brillaba mucho, cerca de allí había una casa donde vivía una familia llamada “los sabios”. El padre se llamaba Michel, la madre Miriam y el único hijo Manu.
Al día siguiente aquello que había salido del suelo estaba camuflado y también iba de color negro. Cuando de golpe Manu pasó por el lado de aquella cosa. Llegó al instituto y aquella cosa se le metió dentro del cuerpo. Entonces Manu empezó sentir que su corazón le ardía. A duras penás llegó a su casa que estaba a la vuelta de la esquina. Entró por la puerta y su madre viendo como estaba lo llevó al hospital.
Cuando llegaron entraron en una habitación y aquella cosa salió del cuerpo del niño y se quedó en el hospital a ayudar a los enfermos. Era una cura.
3r d’ESO
1r Premi
GENÉTICA - Claudia Pérez Sánchez (3r B)
Noté como un cosquilleo que iba desde la nuca a mis orejas, me rasqué para aliviarme,¡tenía toda la mano llena de pelos!Fui corriendo al baño para mirarme al espejo. En efecto, lo que me temía, era una copia idéntica de mi padre. La calvície había llegado a mi casa, seguida de una barriga lograda por el exceso de cervezas. Lucía un “look” desaliñado, me daba igual mi apariencia física, lo que pensaran los demás de mí me era indiferente, total ya no tenía que gustarle a nadie. Me puse a revisar los viejos álbumes de fotos para ver si eran imaginaciones mías o era verdad que mi padre y yo éramos como dos gotas de agua. Empecé a sollozar de tristeza, no quería haber heredado malos genes. De golpe me desperté, todo fue una terrible pasadilla, yo tenía pelo y por suerte mi padre también.
2n Premi
GENERACIONES SUPERSTICIOSAS - Laia Esteve González (3r B)
1939/1945
“Recuerdo el día que partí hacia el frente, a luchar por nuestra patria. Corrían los años 40. Apenas hacia dos semanas que había finalizado mi formación militar. Recuerdo a mi padre, mirándome orgulloso,pues, como él en su juventud, iba a servir a nuestro país.
Sacó de su bolsillo una placa que antaño, llevó él colgada. Me cogió la mano, y me la otorgó. Me deseó suerte.
Me explicó que en sus tiempos mozos había sido un gran soldado, aunque raso,sus hazañas fueron muy importantes para sus compañeros.
Creía en mí, y en que igual que él. Y yo estaba dispuesto a darlo todo. Finalmente, sus ojos se entristecieron. Me pidió que tuviera cuidado, que volviera sano y salvo. Por último me abrazó.
No volví a verlo. Cayó enfermo y finalmente murió. Ahora me toca a mí. Cuida de la placa de tu abuelo, hijo.”
4t d’ESO
1r Premi
LA ADOLESCENCIA - Ariadna Sánchez Sánchez(4t B)
Metamorfosis,esa es la palabra que mejor define a un adolescente. Es esa etapa en la vida de una persona en la que unn día crees que puedes comerte el mundo y al día siguiente piensas que no tienes fuerzas ni para levantarte de la cama. Es la etapa en la cual nos enamoramos millones de veces, las decepciones tan solo nos duran horas y los enfados se solucionan en cinco minutos. Es el instante en que cada segundo es un momento inolvidable que puede marcar la decisión más importante de tu vida, el instante en el cual nos equivocamos , caemos y volvemos a comenzar sin importar lo que piense la gente, es la etapa donde a pesar de nuestra edad conseguimos afrontar todos los problemas que tenemos a lo largo de los años. Simplemente, es el momento más importante en la vida de una persona.
2n Premi
LA VIDA EN PULSACIONES - Tamara Rodríguez Fontao (4t B)
Una relación nos demuestra como es el ciclo de la vida, en 10 pulsaciones. 1,2, todo empieza y las sonrisas, los juegos y la vitalidad lo llenan todo;3,4,pasa el tiempo,maduramos, nos queremos más, confiamos, amor..;5,6, el tiempo sigue pasando y tropezamos y nos levantamos , el final puede estar cerca y ella llora, se desespera, el corazón empieza a fallarle ¡quiere vivir!; 7,8; alguien le dice que necesita tiempopero nadie sabe si ese coraz´çon se recuperará y ella ve que necesita la panacea que le cure, que salve ese corazón;9, todo se acelera, parece que puede haber un final y tiene miedo , todo está cambiando, transformándose; 10 es el momento determinante, el último instante de ese corazón, de esa vida. Mira lo más importante que ha tenido y llora, sigue queriendo vivir, seguir adelante, no sabe si la panacea ha surgido efecto y unas palabras, un segundo puede significar el más rotundo final. Y es entonces cuando lo comprende, tirada en una cama con el último latido de corazón.todo se transforma con el tiempo, todos somos seguidores de las novelas rosas pero no de los dramas oscuros.
1r de Batxillerat
1r premi ex aequo
EL SUEÑO DE UNA SOMBRA - Marta Pujol Pérez (1r Batx A)
Estoy sentada en el asiento de un tren que se dirige hacia Barcelona. Saco un libro de mi mochila del poeta griego Píndaro y empiezo a leer...”El hombre es el sueño de una sombra”Los humanos somos frágiles, instantes, costumbres, tiempo. Sobre todo somos tiempo movido por un reloj que no se detiene y que no da marcha atrás. Me concentro de nuevo en el libro y pienso que la literatura es una de las maneras más eficaces de retratar el tiempo, nos remite a siglos anteriores pero cuando la leemos, es presente. La palabra “tiempo”y “eternidad”pueden estar o no conectadas : por una parte somos el tiempo que tenemos pero sólo unos pocos son eternos. De la literatura surge la eternidad porque pone por escrito historias que son realidades o que son ficción pero lo importante es que perduran, que el paso del tiempo no las borra como nos borra a nosotros.
1r premi ex aequo
LOS AÑOS - Sandra López Ruiz (1r Batx A)
Y de repente , “se le cae la fecha encima”. Te das cuenta de todo. Se te viene a la mente la película de tu vida. Todo ha cambiado. Los años no solo pasan en los calendarios. No velan los 365 días del año simplemente para que te vuelvas a juntar para cenar con la familia de nuevo, como si fuese la última cena, y brindar por lo de siempre, cuando desesperados mirando el reloj esperando que sean las doce de la noche para saber que estamos juntos un años más. Pasan los años para mí, y pasan para ellos también. El tiempo no se puede detener, la vida no es una foto que puedes guardar en un álbum de la estantería, que cuando la miras te devuelve aquel momento hermoso, único, transcurrido y lejano. La película avanza en cámara rápida. Se fueron, se van y se irán. Esto es la vida. Lo sabes, pero te cuesta entenderlo.
1r premi ex aequo
Y ASÍ FUE COMO DEJAMOS DE SER NIÑOS - Xènia Sellarès Rojas (1r Batx B)
Hasta ese momento no exixtía en nuestro mundo mayor complicación que hacer un buen intercambio con los cromos repetidos, preocuparse por si el vestido de la muñeca conjuntaba con los zapatos o vigilar que no nos saliéramos de la raya al pintar un dibujo.
Y enotnces, mientras jugábamos al escondite en el parque, David apareció. De resplandeciente sonrisa que alegraba hasta loa árboles e hipnotizantes ojos azules que no tenían nada que enviadiar al color del cielo.
Aquellos sentimientosdesconocidos que se despertaban en nuestro interior nos impidieron conciliar el sueñoy, esa misma noche, el tiempo se aceleró.
Y fue así, de forma súbita, como dejamos de ser niños. Los juegos se convirtieron en competiciones por su atención. Los amigos en rivales y la infancia en pubertad.
dimecres, 8 de maig del 2013
Premis Sant Jordi 2013 de Català
1r ESO
1r Premi:“Les fuites i les estacions” d’Anna Desirée Velarde (1r A)
2n Premi: “Poema” d’Iván Rodríguez Porto (1r B)
Accèsit: “Les fruites i els colors” de Maria Núria Quintana Badenas (1r A)
2n d’ESO
1r Premi: “Les aloges”de Mireia Bolta Parra (2n C)
2n Premi: “Mitologia catalana”de Nerea Pérez Benítez (2n B)
3r d’ESO
1r Premi: “Les quatre estacions”de Ramon Morera Urballa (3r B)
2n Premi: “Les estacions”de Miquel Ruiz Santamaria (3r A)
4t d’ESO
1r Premi:” El vent”de Marc Riera Ventura (4t A)
2n Premi: “Crítiques”d’Eva Álvarez Campillo (4t B)
1r de Batxillerat
1r Premi:”Trajecte vital” de Paula García Solís (1Bat A)
2n Premi:”Rècords” de Xènia Sellarès Rojas (1Batx B)
Accèsit:”Gos” de Bali Rosés López (1 Batx B)
dijous, 14 de març del 2013
nous llibres per aquesta primavera
1. L’alta llibertat sempre i ara. Clementina Arderiu
2. L’evangeli segons un de tants. Els fets. Blai Bonet
3. Horacianes. Les acaballes de Catul. Vicent Andrés Estellés
4. La clau que obri tots els pans. L’hotel Paris.Vicent Andrés Estellés
5. Del “Diari 1918”. L’estrella d’en Peris. Darrer comunicat. Tocant a mà. J .V. Fo ix
6. Sol, i de dol. Les irreals omegues. Onze Nadals i un Cap d’any. J.V. Foix
7. Elegies de Biervilles. Salvatge cor. Darrers poemes. Carles Riba
8. Estances, Del joc i del foc. Carles Riba
9. Bruixa de dol Maria - Mercè Marçal
10. Les dones i els dies . Gabriel Ferrater
11. La pell del brau. Setmana Santa Salvador Espriu
12. Cementiri de Sinera. Les hores. Mrs. Death. El caminant i el mur. Final del laberint. Salvador Espriu
13. L’irradiador del port i les gavines. El poema de la rosa als llavis Ossa menor. Joan Salvat Papasseit
14. Visions i cants. Enllà. Seqüències. Joan Maragall
15. Les decapitacions. Bestiari. Vacances pagades. Pere Quart
16. Cançons de rems i de vela. La rosa de cristall. Entre l’equador i els tròpics. Josep Maria de Segarra.
17. Antologia general de la poesia catalana. Josep Maria Castellet i Joaquim Molas
18. Estimada Marta. Llibre d’absències. Llibre de les solituds. Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)